consorciar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kun.sur.siˈa/
	balear /kon.soɾ.siˈa/, /kun.sur.siˈa/
Occidental:	nord-occidental /kon.sor.siˈa/
	valencià /kon.soɾ.siˈaɾ/, /kon.soɾ.siˈa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Etimologia: De consorci.

Verb

consorciar trans.

1. Unir-se en consorci.

   L'administració que s'encarrega durant un temps de gestionar la finca consorciada, efectuant-hi les reforestacions necessàries.

Nota d'ús

Només es fa servir el participi i amb funció adjectival.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: consorciarse ^(es)
• Portuguès: consorciar ^(pt)

Miscel·lània

• Síl·labes: con·sor·ci·ar (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot

Portuguès

• Etimologia: De consorcio.

Verb

consorciar

1. conjurar, pactar

   «Daí resultou posteriormente — setembro de 54 — por ocasião do parto, o falecimento daquela, que aos 23 anos se consorciava com Pompeu.» (Monroe E., Non rex sed Caesar: síntese da vida e da obra de Caio Júlio César, 1968)

   D'aquí sorgiria posteriorment, el setembre del 54, amb motiu del part o mort d'aquella que, als 23 anys es conjurava amb Pompeu.

2. aplegar

   «Subversivo era um termo genérico que consorciava os insurgentes, bandoleiros, terroristas, fascistas e comunistas.» (Cicero Moteram, Pobre Homem Rico, 2015)

   Subversiu era un terme genèric que aplegava els insurgents, els bandolers, els terroristes, els feixistes i els comunistes.