conste

Potser volíeu: consté

Català

Verb

conste

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de constar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb constar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb constar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb constar.

Miscel·lània

• Síl·labes: cons·te (2)
• Heterograma de 6 lletres (cenost)
• Anagrames: coents, contes, contés, costen, cotnes, cotnés