constituïres

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kuns.ti.tuˈi.ɾəs/
	balear /kons.ti.tuˈi.ɾəs/, /kuns.ti.tuˈi.ɾəs/
Occidental:	/kons.ti.tuˈi.ɾes/

• Rimes: -iɾes

Verb

constituïres

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de constituir.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb constituir.

Miscel·lània

• Síl·labes: cons·ti·tu·ï·res (5)
• Anagrames: constituir-se, restitucions