consulta

Potser volíeu: consultà, consultá

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kunˈsuɫ.tə/
	balear /konˈsuɫ.tə/, /kunˈsuɫ.tə/
Occidental:	/konˈsuɫ.ta/

• Rimes: -ulta
• Etimologia: Del llatí cōnsultā.

Nom

consulta f. ‎(plural consultes)

1. Acció de preguntar algú o llegir llibres per tal d'obtenir informació.
2. Mitjà per obtenir informació de diferents persones: qüestionari, referèndum, etc.
3. Consultori.

Sinònims

• [1] assessorament, estudi

Traduccions

Traduccions

• Anglès: query ^(en)
• Castellà: consulta ^(es) f.
• Francès: consultation ^(fr)
• Italià: consultazione ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: con·sul·ta (3)
• Heterograma de 8 lletres (aclnostu)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /konˈsul.ta/, meridional \koŋˈsul.ta\

Americà: alt /konˈsul.t(a)/, baix \koŋˈsul.ta\, austral /konˈsul.ta/

• Rimes: -ulta

Nom

consulta f. ‎(plural consultas)

1. consulta

Verb

consulta

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb consultar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb consultar

Variants

• [2]: (voseo) consultá

Miscel·lània

• Síl·labes: con·sul·ta (3)
• Heterograma de 8 lletres (aclnostu)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre consulta

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /kɔnˈsʊɫ.taː/

Verb

cōnsultā

1. primera persona singular de l'imperatiu actiu de cōnsultō