contestàreu

Potser volíeu: contestareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kun.təsˈta.ɾəw/
	balear /kon.təsˈta.ɾəw/, /kun.təsˈta.ɾəw/
Occidental:	/kon.tesˈta.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

contestàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de contestar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb contestar.

Variants

• [2] contesteguéssou, contestéssiu, contestésseu, contestàssiu, contestàsseu

Miscel·lània

• Síl·labes: con·tes·tà·reu (4)