contraïven

Català

Verb

contraïven

1. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet d'indicatiu de contraure.

Variants

• contraieven, contreien

Miscel·lània

• Síl·labes: con·tra·ï·ven (4)
• Anagrames: contariven, encontravi