contraieven

Català

Verb

contraieven

1. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet d'indicatiu de contraure.

Variants

• contraïven, contreien

Miscel·lània

• Síl·labes: con·tra·ie·ven (4)
• Anagrama: entrecanvio