contribuo

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /kɔnˈtrɪ.bʊ.oː/
• Etimologia: Del prefix con- i tribuō.

Verb

contribuō ‎(1a present^?), contribuis ‎(2a present), contribuere ‎(infinitiu), contribuī ‎(perfet), contribūtum ‎(supí)

1. unir-se, adscriure's

   «Oscenses et Calagurritani, qui erant cum Oscensibus contributi,» ()

   Els d'Osca i els de Calahorra, que també venien d'Osca, se'n van unir

2. aplegar-se, reunir

   «quondam pagatim habitantes ... in unam urbem contributi majores sui» ()

   els avantpassats que havien viscut en llogarets...s'aplegaren per formar junts una ciutat

3. afegir afegeixo, contribuir

   «Horum te mori nemo coget, omnes docebunt; horum nemo annos tuos conteret, suos tibi contribuet; nullius ex his sermo periculosus erit, nullius amicitia capitalis, nullius sumptuosa obseruatio.» ()

   Ningú t'obligarà a morir però tothom t'ensenyarà a fer-ho; ningú carregarà amb els teus anys però afegiran els seus als teus; els seus consells no t'aportaran perill, la seva amistat no posarà en perill la teva vida, ni et requerirà un gran desembors.

4. (llatí medieval) contribuir contribueixo, tributar, pagar

   «episcopi et archidiaconi dicunt quod contribuere non debent, ...» ()

   els bisbes i els arxidiaques diuen que no han de tributar