copulàreu

Potser volíeu: copulareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ku.puˈɫa.ɾəw/
	balear /ko.puˈɫa.ɾəw/, /ku.puˈɫa.ɾəw/
Occidental:	/ko.puˈɫa.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

copulàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de copular.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb copular.

Variants

• [2] copuléssiu, copulésseu, copulàssiu, copulàsseu

Miscel·lània

• Síl·labes: co·pu·là·reu (4)