corc

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkork/
• Etimologia: D’origen incert, deverbal de corcar, o bé regressiu de corcoll, o bé d’origen preromà relacionat amb el llatí corgus ‎(«un animal minúscul»), segle XVI.

Nom

corc m. ‎(plural corcs)

1. Larva o adult de certs coleòpters que s'alimenten de la fusta, del gra o d'altres vegetals.
2. càries
3. (figurat) Persona o cosa que consumeix els béns d'altri.

Sinònims

• (insecte) corcó, corcoll, jaumet, quera

Traduccions

Insecte

• Anglès: maggot ^(en), woodworm ^(en) (fusta)
• Castellà: gorgojo ^(es) m., carcoma ^(es) f. (fusta)
• Francès: artison ^(fr) m. (fusta), charançon ^(fr) m. (fruita)
• Italià: tarlo ^(it) m. (fusta), gorgoglione ^(it) m. (fruita, verdura)

Que consumeix els béns d'altri

• Castellà: carcoma ^(es) f.
• Francès: sangsue ^(fr) f.
• Italià: dissipatore ^(it) f.

Verb

corc

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de corcar.

Variants

• corco, corque, corqui

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrama: croc ^(revers)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB