Català

modifica
  • Pronúncia(i): /ˈkork/
  • Etimologia: D’origen incert, deverbal de corcar, o bé regressiu de corcoll, o bé d’origen preromà relacionat amb el llatí corgus ‎(«un animal minúscul»), segle XVI.

corc m. ‎(plural corcs)

  1. Larva o adult de certs coleòpters que s'alimenten de la fusta, del gra o d'altres vegetals.
  2. càries
  3. (figurat) Persona o cosa que consumeix els béns d'altri.

Sinònims

modifica

Traduccions

modifica

corc

  1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de corcar.

Variants

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Anagrama: croc (revers)

Vegeu també

modifica