Català
modifica

Oriental:  central /kurˈka/
balear /koɾˈka/, /kurˈka/
Occidental:  nord-occidental /korˈka/
valencià /koɾˈkaɾ/, /koɾˈka/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: corcà
  • Etimologia: Probablement de corc o de corcó, d’origen incert, potser preromà relacionat amb el llatí corgus, segle XIII.

Verb modifica

corcar trans., pron. ‎(pronominal corcar-se)

  1. Fer-se malbé la fusta pels forats i galeries que hi fan els cucs del corcó.
  2. (pronominal) cariar-se

Conjugació modifica

Paradigmes de flexió: corco, corca, corquem
Vocal rizotònica: /o/

Sinònims modifica

Traduccions modifica

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: cor·car (2)

Vegeu també modifica