corcares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kurˈka.ɾəs/
	balear /koɾˈka.ɾəs/, /kurˈka.ɾəs/
Occidental:	/koɾˈka.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

corcares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de corcar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb corcar.

Variants

• [2] corqueguesses, corquessis, corquesses, corcassis, corcasses

Miscel·lània

• Síl·labes: cor·ca·res (3)