corcàreu

Potser volíeu: corcareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kurˈka.ɾəw/
	balear /koɾˈka.ɾəw/, /kurˈka.ɾəw/
Occidental:	/koɾˈka.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

corcàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de corcar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb corcar.

Variants

• [2] corqueguéssou, corquéssiu, corquésseu, corcàssiu, corcàsseu

Miscel·lània

• Síl·labes: cor·cà·reu (3)