costàreu

Potser volíeu: costareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kusˈta.ɾəw/
	balear /kosˈta.ɾəw/, /kusˈta.ɾəw/
Occidental:	/kosˈta.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

costàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de costar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb costar.

Variants

• [2] costeguéssou, costéssiu, costésseu, costàssiu, costàsseu

Miscel·lània

• Síl·labes: cos·tà·reu (3)
• Heterograma de 8 lletres (aceorstu)