costaner

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kus.təˈne/
	balear /kos.təˈne/, /kus.təˈne/
Occidental:	nord-occidental /kos.taˈne/, valencià /kos.taˈneɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: De costa, l'infix -an- i el sufix -er, segle XIX.

Adjectiu

costaner m. ‎(femení costanera, plural masculí costaners, plural femení costaneres)

1. Relatiu o situat a la costa.

Sinònims

• costenc

Relacionats

• coster (sense l’infix, no sinònim)

Traduccions

Traduccions

• Anglès: coastal ^(en)
• Castellà: costanero ^(es)
• Francès: côtier ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: cos·ta·ner (3)
• Heterograma de 8 lletres (acenorst)
• Anagrames: canteros, cantores, constaré, contares, encrosta, encrostà, enrocats, necrosat, recontàs, sortenca, toscaren, trescano

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB