Potser volíeu: Costa


Català
Modifica

Oriental: /ˈkɔs.tə/
Occidental: nord-occidental /ˈkɔs.ta/, valencià /ˈkɔs.ta/, /ˈkɔs.tɔ/
  • Àudio: català oriental
(fitxer)
  • Etimologia: Del llatí costa, segle X.

NomModifica

costa f. ‎(plural costes)

  1. Part de la terra que toca al mar.
  2. Pendís de muntanya.

DerivatsModifica

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

VerbModifica

costa

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de costar
    Quant costa això?

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

Peninsular: septentrional /ˈkos.ta/, meridional /ˈkoh.ta/
Americà: alt /ˈkos.t(a)/, baix /ˈkoh.ta/
  • Etimologia: Del llatí costa

NomModifica

costa f. ‎(plural costas)

  1. Costa (part de la terra que toca al mar).

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: cos·ta (2)


Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈkɔs.ta/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea kost- («os»).

NomModifica

costa f. ‎(genitiu costae)

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu costa costae
Vocatiu costa costae
Acusatiu costam costās
Genitiu costae costārum
Datiu costae costīs
Ablatiu costā costīs
  1. costella
  2. costat, banda
    Costae navium.Els costats de la nau.
    Costae aheni.Els costats de l'olla.
    Tergora diripere costi.Estripar la pell [d'un animal] dels costats.
  3. vessant d'una muntanya (en llatí medieval)
  4. costa marítima (en llatí medieval)