tascó
Potser volíeu: tasco
Català
modifica- Pronúncia(i): oriental /təsˈko/, occidental /tasˈko/
- Rimes: -o
- Etimologia: D'un cèltic *taskós («clavilla») d’origen incert, o bé gàl·lic o bé hispà, relacionat amb el cèltic gàlata τασκός (taskós, «permòdol») i amb el llatí tasconium («argila compacta») que en època clàssica s’assenyalava d’origen ibèric, potser dels onomàstics talsku ( ) o talskar ( ), o formes similars protovascòniques o tartèssies; alternativament heretat directament sense transmissió cèltica, segle XIII.
Nom
modificatascó m. (plural tascons)
- Peça de fusta o de ferro que acaba en angle molt agut per a dividir cossos o per ajustar-se entre dos cossos i estrènyer-los.
Sinònims
modifica- call (nord-occidental, tarragoní), cuny, falca (occidental), gangalla (tortosí, mallorquí), quinyol (septentrional)
Derivats
modificaTraduccions
modificaMiscel·lània
modifica- Síl·labes: tas·có (2)
- Anagrames: acost (alfagrama), casot, costa, Costa, oscat, tacos, tocàs, tosca, toscà
Vegeu també
modifica- Article corresponent a la Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC, DECat, Optimot
- Petit Atles Lingüístic del Domini Català