call

Català

• Pronúncia: /ˈkaʎ/
• Rimes: -aʎ
• Etimologia:

[1] Del llatí callum ‎(«durícia»), segle XIII.

[2] Del llatí callis ‎(«corriol»), segle XI.

[3] De l'hebreu קָהָל ‎(Qahal, «comunitat»), segle XIII.

• Anagrama: llac

Nom

call m. ‎(plural calls)

1. Durícia que es fa en la pell per fregament continuat.
2. (botànica) cal·lus
3. (mallorquí, menorquí) palmell
4. (nord-occidental, tarragoní) tascó

Traduccions

Durícia

• Anglès: callus ^(en), corn ^(en)
• Castellà: callo ^(es)
• Francès: cal ^(fr), cor ^(fr)

• Italià: callo ^(it)
• Llatí: callus ^(la)
• Portuguès: calo ^(pt)

Nom

call m. ‎(plural calls)

1. Camí estret i llarg entre dues muntanyes.
2. (per extensió) Pas estret entre dues parets.

Traduccions

Camí estret

• Anglès: lane ^(en)
• Castellà: callejón ^(es)

• Francès: ruelle ^(fr)
• Italià: vico ^(it)

Nom

call m. ‎(plural calls)

1. (històric) Barri medieval català habitat per jueus.

Traduccions

Barri jueu

• Alemany: Judengasse ^(de), Judenviertel ^(de)
• Anglès: ghetto ^(en)
• Aragonès: chudería ^(an)
• Basc: judutegi ^(eu)

• Castellà: judería ^(es)
• Francès: jueverie ^(fr)
• Portuguès: judiaria ^(pt)

Vegeu també

• Call a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.

Anglès

• Pronúncia: /kɔːl/

  àudio (RU)

Verb

call ‎(3a persona singular present calls, gerundi calling, passat i participi called)

1. cridar
2. (esports de raqueta) anunciar
3. (beisbol, esports de raqueta) cantar

Vegeu també

• call. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].