cribe

Potser volíeu: cribé

Català

Verb

cribe

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de cribar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb cribar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb cribar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb cribar

Variants

• [1] cribo, crib
• [2] cribi
• [3] cribi
• [4] cribi

Miscel·lània

• Síl·labes: cri·be (2)