cribre

Català

Verb

cribre

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de cribrar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb cribrar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb cribrar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb cribrar

Variants

• [1] cribro, cribr
• [2] cribri
• [3] cribri
• [4] cribri

Miscel·lània

• Síl·labes: cri·bre (2)