cuclege

Català

Verb

cuclege

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de cuclejar
2. (occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb cuclejar
3. (occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb cuclejar
4. (occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb cuclejar

Variants

• [1] cuclejo, cuclegi
• [2] cuclegi
• [3] cuclegi
• [4] cuclegi