Potser volíeu: cuinà


Català
modifica

Oriental:  /ˈkuj.nə/
Occidental:  nord-occidental /ˈkuj.na/
valencià /ˈkuj.na/, /ˈkwi.na/
  • Etimologia: D’un antic *cuïna, segle XIII, per desplaçament de l’accent, de *coïna, de *codina, del llatí tardà cocīna, del llatí vulgar coquīna, de coquus ‎(«coc, cuiner»), en llatí clàssic culīna.

Nom modifica

cuina f. ‎(plural cuines)

  1. Divisió d'un edifici, i en especial d'un habitatge, destinada a preparar els aliments.
  2. Aparell per a tractar els aliments i les begudes amb calor (bullir, coure, fregir o fornejar).
  3. Tècnica i fet de preparar els aliments pel seu consum.

Variants modifica

  • cunya (dialectal, nord-occidental, tarragoní)

Traduccions modifica

Verb modifica

cuina

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de cuinar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb cuinar

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: cui·na (2)
  • Anagrama: única

Vegeu també modifica