culotà

Potser volíeu: culota

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ku.ɫuˈta/
	balear /ku.ɫoˈta/, /ku.ɫuˈta/
Occidental:	/ku.ɫoˈta/

• Rimes: -a

Verb

culotà

1. (literari) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de culotar.

Miscel·lània

• Síl·labes: cu·lo·tà (3)
• Heterograma de 6 lletres (aclotu)
• Anagrames: locaut, oculta, ocultà