Potser volíeu: culotà

Català

modifica
Oriental:  /kuˈɫɔ.tə/
Occidental:  nord-occidental /kuˈɫɔ.ta/
valencià /kuˈɫɔ.ta/, /kuˈɫɔ.tɔ/

culota

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de culotar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb culotar.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: cu·lo·ta (3)
  • Heterograma de 6 lletres (aclotu)
  • Anagrames: locaut, oculta, ocultà