Potser volíeu: culotes

Català

modifica
Oriental:  central /ku.ɫuˈtes/
balear /ku.ɫoˈtes/, /ku.ɫuˈtes/
Occidental:  /ku.ɫoˈtes/

culotés

  1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb culotar.
  2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb culotar.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: cu·lo·tés (3)
  • Heterograma de 7 lletres (celostu)
  • Anagrames: ocultes, ocultés