culotaren

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ku.ɫuˈta.ɾən/
	balear /ku.ɫoˈta.ɾən/, /ku.ɫuˈta.ɾən/
Occidental:	/ku.ɫoˈta.ɾen/

• Rimes: -aɾen

Verb

culotaren

1. (literari) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de culotar.
2. (valencià) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb culotar.

Miscel·lània

• Síl·labes: cu·lo·ta·ren (4)
• Heterograma de 9 lletres (acelnortu)
• Anagrama: ocultaren