dèneu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈdɛˌnɛw/
• Etimologia: Del llatí decem et novem ‎(«deu i nou»).

Numeral

← 18	19		20 →
Cardinal: Ordinal: Prefix:		dènou denovè nonadeca-
Viccionari:Llista de nombres en català

dèneu inv.

1. (cardinal i ordinal, valencià) Forma alternativa de dènou.

Sinònims

• dinou
• denou, en balear i alguerès.
• desanou, en septentrional.
• dènou, valencià també.

Traduccions

Vegeu dinou

Nom

dèneu m. ‎(plural dèneus)

1. (valencià) Forma alternativa de dènou.

Nom

dèneu f. pl.

1. (valencià) Forma alternativa de dènou.

Miscel·lània

• Síl·labes: dè·neu (2)
• Anagrames: deuen, nedeu

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB
• Fitxa CDLPV