Català
Modifica

NomModifica

da·tiu m. ‎(plural datius)

  1. Forma, afegint el corresponent sufix al lexema, que adopta una paraula en alguns idiomes, quan indica la persona sobre la què recau l'acció expressada pel verb en una frase.
    Ex.: En alemany: "Ich schickte dem Manne das Buch " (traducció: "Jo envio el llibre a l'home"); en aquest exemple Manne és la forma dativa de la paraula Mann ‎(«home»).
  2. De vegades el cas datiu, presenta una transformació completa, sense que es pugui reconèixer el lexema, però té la mateixa funció de complement indirecte.
    Ex.: En llatí: "Vir bonus mihi videtur " (traducció: "L'home bo em sembla bé"); en aquest exemple mihi és la forma dativa de ego.

AdjectiuModifica

da·tiu m. ‎(femení dativa, plural masculí datius, plural femení datives)

  1. Relatiu al cas datiu.

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica