de meravella

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /də .mə.ɾəˈβɛ.ʎə/
	balear /də .mə.ɾəˈvə.jə/, /də .mə.ɾəˈvɛ.jə/
Occidental:	nord-occidental /de .me.ɾaˈβe.ʎa/
	valencià /de .me.ɾaˈve.ʎa/, /de .me.ɾaˈβe.ʎa/

• Etimologia: Del sentit literal, segle XX.

Adverbi

de meravella

1. meravellosament, excel·lentment

   «De vegades hi feia jo de porter. Eren una mica bèsties jugant, i jo els vaig prendre por. Hi havia qui xutava de meravella: jo ho deixava córrer. Quan es cansaven de jugar, paraven i s’asseien a xafardejar. Comentaven els jocs, discutien, es barallaven, arribaven a les mans, però no va passar mai res d’irreparable.» (Rafael Ventura Melià, Àmbit perdurable, pàg. 83, 1981)

Variants

• a meravella

Sinònims

• de categoria, de perles, com un guant, de primera

Traduccions

Traduccions

• Castellà: de maravilla ^(es)

Vegeu també

• Obres de referència: DSFF