meravella

Potser volíeu: meravellà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /mə.ɾəˈβɛ.ʎə/, balear /mə.ɾəˈvə.jə/, /mə.ɾəˈvɛ.jə/

Occidental: nord-occidental /me.ɾaˈβe.ʎa/, valencià /me.ɾaˈve.ʎa/, /me.ɾaˈβe.ʎa/

• Rimes: -ɛʎa
• Etimologia: Del llatí mīrābilia, segle XIII.

Nom

meravella f. ‎(plural meravelles)

1. Cosa que sorprèn per la seva bellesa, perfecció o singularitat.

Sinònims

• prodigi

Compostos i expressions

• a meravella
• de meravella

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Wunder ^(de)
• Anglès: wonder ^(en)

• Castellà: maravilla ^(es)
• Francès: merveille ^(fr)

Verb

meravella

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de meravellar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb meravellar

Miscel·lània

• Síl·labes: me·ra·ve·lla (4)
• Anagrames: alleràvem, allevarem ^(revers), allevàrem

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB