decerno

Llatí

dēcernō ‎(1a present^?), dēcernis ‎(2a present), dēcernere ‎(infinitiu), dēcrēvī ‎(perfet), dēcrētum ‎(supí)

decidir, jo decideixo
«Mihi relicuam aetatem a re publica procul habendam decrevi.» (Sal·lusti, Coniuratio Catilinae, 4)
He decidit passar la resta de la meva vida lluny de la política.
lluitar, combatre
«De salute reipublicae decernere.» (Ciceró, Epistulae ad Atticum VIII, 5, 2)
Combatre pel bé de la república.
emetre, enviar
«Rem dubiam decrevit vox opportune emissa.» (Titus Livi, Ab Urbe condita V, 55)
Una paraula emesa oportunament acabà amb els dubtes.
decretar, jo decreto
Decernitur de salutate reipublicae.
S'ha decretat la salvació de la república.