defugiren

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/də.fuˈʒi.ɾən/
Occidental:	nord-occidental /de.fuˈʒi.ɾen/, valencià /de.fuˈd͡ʒi.ɾen/

• Rimes: -iɾen

Verb

defugiren

1. (literari) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de defugir.
2. (valencià) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb defugir.

Variants

• [2] defugiguessen, defugigueren, defugissin, defugissen

Miscel·lània

• Síl·labes: de·fu·gi·ren (4)