defugiva

Català

Verb

defugiva

1. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de defugir
2. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de defugir

Variants

• [1] defugia
• [2] defugia

Miscel·lània

• Síl·labes: de·fu·gi·va (4)
• Heterograma de 8 lletres (adefgiuv)