Català

modifica
Oriental:  central /də.ʃunˈda/
balear /də.ʃonˈda/, /də.ʃunˈda/
Occidental:  nord-occidental /dej.ʃonˈda/
valencià /dej.ʃonˈdaɾ/, /de.ʃonˈda/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: deixondà
  • Etimologia: De *deixidar i l'infix -on- per influència de son, del llatí vulgar *dēexcitāre, de excitō ‎(«excitar»), o bé directament del llatí *de-ex-somnitare ‎(«llevar la son»), de somniō ‎(«somniar»), segle XIV.

deixondar trans., pron. ‎(pronominal deixondar-se)

  1. deixondir
    «Ho tenia ben present, l'airet finet que li deixondava les orelles ho confirmava prou.» (Jordi Pere Cerdà, Col·locació de personatges en un jardí tancat, 1993)

Conjugació

modifica

Paradigmes de flexió: deixondo, deixonda, deixondem
Vocal rizotònica: /o/

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: dei·xon·dar (3)

Vegeu també

modifica