Català
modifica

Oriental:  central /də.ʃunˈda/
balear /də.ʃonˈda/, /də.ʃunˈda/
Occidental:  nord-occidental /dej.ʃonˈda/
valencià /dej.ʃonˈdaɾ/, /de.ʃonˈdaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: deixondà
  • Etimologia: De *deixidar i l'infix -on- per influència de son, del llatí vulgar *dēexcitāre, de excitō ‎(«excitar»), o bé directament del llatí *de-ex-somnitare ‎(«llevar la son»), de somniō ‎(«somniar»), segle XIV.

Verb modifica

deixondar trans., pron. ‎(pronominal deixondar-se)

  1. deixondir
    «Ho tenia ben present, l'airet finet que li deixondava les orelles ho confirmava prou.» (Jordi Pere Cerdà, Col·locació de personatges en un jardí tancat, 1993)

Conjugació modifica

Paradigmes de flexió: deixondo, deixonda, deixondem
Vocal rizotònica: /o/

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: dei·xon·dar (3)

Vegeu també modifica