demanaia

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /de.maˈna.jɛ/, /de.maˈna.je/

Verb

demanaia

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de demanar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [jo] demanava.

2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de demanar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [ell/ella/vostè] demanava.