desacostàsseu

Català

Verb

desacostàsseu

1. (valencià, balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb desacostar.

Variants

• desacostéssiu, desacostésseu, desacostàssiu, desacostàreu

Miscel·lània

• Síl·labes: des·a·cos·tàs·seu (5)