desanime

Català

Verb

desanime

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de desanimar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb desanimar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb desanimar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb desanimar

Variants

• [1] desanimo, desanimi, desanim
• [2] desanimi
• [3] desanimi
• [4] desanimi

Miscel·lània

• Síl·labes: des·a·ni·me (4)
• Anagrama: medianes