descol·locares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /dəs.kuɫ.ɫuˈka.ɾəs/, /dəs.ku.ɫuˈka.ɾəs/
	balear /dəs.koɫ.ɫoˈka.ɾəs/, /dəs.kuɫ.ɫuˈka.ɾəs/
Occidental:	/des.koɫ.ɫoˈka.ɾes/, /des.ko.ɫoˈka.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

descol·locares

1. (literari) segona persona del singular (tu) del passat simple de descol·locar
2. (valencià) segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb descol·locar

Miscel·lània

• Síl·labes: des·col·lo·ca·res (5)
• Anagrames: descol·locar-se, escorcollades