desconvinga

Català

Verb

desconvinga

1. (occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb desconvenir
2. (occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb desconvenir
3. (occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb desconvenir

Variants

• [1] desconvingui, desconvengui
• [2] desconvingui, desconvengui
• [3] desconvingui, desconvengui

Miscel·lània

• Síl·labes: des·con·vin·ga (4)