descordassen

Català

Verb

descordassen

1. (valencià, balear) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb descordar.

Variants

• descordeguessen, descordessin, descordessen, descordassin, descordaren

Miscel·lània

• Síl·labes: des·cor·das·sen (4)

Català antic

Verb

descordassen

1. tercera persona plural (éls, eyls, ells) de l'imperfet de subjuntiu de descordar

Variants

• descordaren