descordar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /dəs.kurˈda/
	balear /dəs.koɾˈða/, /dəs.kurˈða/
Occidental:	nord-occidental /des.korˈða/
	valencià /des.koɾˈðaɾ/, /des.koɾˈða/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: cordà
• Etimologia: Del prefix des- i cordar, segle XV.

Verb

descordar trans., pron. ‎(pronominal descordar-se)

1. Deslligar els cordons, o botons o altres elements que es fan servir per tancar o unir una peça de vestit.

   «La cuidadora es descorda la bata blanca, se la treu amb lentitud. Es descorda la brusa, se la treu amb lentitud. Es posa les mans a l'esquena i es descorda els sostenidors.» (Antònia Carré-Pons, Com s'esbrava la mala llet, Club Editor 1959)

2. (pronominal) Desfer-se un lligam.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	descordar			haver descordat
gerundi	descordant			havent descordat
participi	descordat, descordada, descordats, descordades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	descordo	descordes	descorda	descordem	descordeu	descorden
	descorde						val
	descordi						sept
	descord				descordau		bal, alg
				descordam			bal
imperfet	descordava	descordaves	descordava	descordàvem	descordàveu	descordaven
passat simple	descordí	descordares	descordà	descordàrem	descordàreu	descordaren
futur	descordaré	descordaràs	descordarà	descordarem	descordareu	descordaran
condicional	descordaria	descordaries	descordaria	descordaríem	descordaríeu	descordarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	descordi	descordis	descordi	descordem	descordeu	descordin
	descorde	descordes	descorde			descorden	occ, bal
imperfet	descordés	descordessis	descordés	descordéssim	descordéssiu	descordessin
		descordesses		descordéssem	descordésseu	descordessen
	descordàs	descordassis	descordàs	descordàssim	descordàssiu	descordassin	bal
		descordasses		descordàssem	descordàsseu	descordassen	val, bal (1)
	descordara	descordares	descordara	descordàrem	descordàreu	descordaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	descorda	descordi	descordem	descordeu	descordin
	–				descordau		bal, alg
	–		descorde			descorden	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				descordàvom	descordavo		centr, n-occ
	descordavi						sept
	descordaia	descordaies	descordaia	descordàiem	descordàieu	descordaien	n-occ
condicional	descordariva	descordarives	descordariva	descordarívem	descordaríveu	descordariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	descordo	descordos	descordo	descordeguem	descordegueu		n-occ
imperfet	descordessi		descordessi				sept, alg
	descordessa						centr, n-occ
	descordeguessa	descordeguesses	descordegués	descordeguéssom	descordeguéssou	descordeguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... descordat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... descordar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... descordat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... descordat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... descordat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... descordat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... descordar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... descordat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... descordat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... descordat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: descordo, descorda, descordem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Sinònims

• desatrossar, desfer, desfermar, deslligar, despassar

Hipònims

• desbotonar, desllaçar, desengafetar, desnuar

Derivats

• descordament, descordat

Traduccions

Deslligar el tancament d’una peça de vestir

• Anglès: unfasten ^(en), undo ^(en)
• Castellà: desabrochar ^(es)
• Francès: déboutonner ^(fr)
• Italià: sbottonare ^(it)

Deslligar el tancament d’unes sabates

• Anglès: unlace ^(en)
• Castellà: desatar ^(es)
• Francès: délacer ^(fr)
• Italià: slacciare ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: des·cor·dar (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB

Català antic

• Etimologia: [1] De cordar.
• Etimologia: [2] Del llatí discordare.

Verb

descordar

1. Desfer el retorciment o trenat d’una corda.

   «De tres cordells Amor deu fer sa corda, car hu romp tost e l' altre molt no dura; si 'l terç no y és, la corda se descorda.» (Ausiàs March, Poesies, s. XV)

2. descordar

   «E despullà 's prestament la gonella que tenia ja tota descordada com Tirant la véu en camisa sortí del lit donant hun gran salt» (Joanot Martorell, Tirant lo Blanc, 1460-1464)

Conjugació

Conjugació antiga

Formes no personals
infinitiu	descordar
gerundi	descordant
participi	descordat
Formes personals simples
indicatiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	descord	descordes	descorda	descordam	descordats	descorden
					descordau
imperfet	descordava	descordaves	descordava	descordàvem	descordàvets	descordaven
passat simple	descordí	descordast	descordà	descordam	descordàs	descordaren
	descordé	descordist		descordàrem	descordàrets
		descordares			descordàreu
futur	descordaré	descordaràs	descordarà	descordarem	descordarets	descordaran
					descordareu
condicional	descordaria	descordaries	descordaria	descordaríem	descordaríets	descordarien
					descordaríeu
subjuntiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	descord	descords	descord	descordem	descordets	descorden
					descordeu
imperfet	descordàs	descordasses	descordàs	descordàssem	descordàssets	descordassen
	descordara	descordares	descordara	descordàrem	descordàsseu	descordaren
					descordàrets
					descordàreu
imperatiu	–	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	–	descorda	descord	descordem	descordats	descorden
	–				descordau

Verb

descordar

1. forma alternativa de discordar

   «Los perayres s’ajustaren e elegiren e donaren per veedors dos hòmens de lur offici, la un dels quals era Aymerich Berart, qui era adonchs aquí per zizaniar e descordar los fets que sabets.» (Epistolari de la València medieval: mestres contra masips, 1401)

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, DTCA, CIVAL