descordares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /dəs.kurˈda.ɾəs/
	balear /dəs.koɾˈða.ɾəs/, /dəs.kurˈða.ɾəs/
Occidental:	/des.koɾˈða.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

descordares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de descordar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb descordar.

Variants

• [2] descordeguesses, descordessis, descordesses, descordassis, descordasses

Miscel·lània

• Síl·labes: des·cor·da·res (4)

Català antic

Verb

descordares

1. segona persona singular (tu) del passat de descordar
2. segona persona singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu de descordar

Variants

• [1] descordast, descordist
• [2] descordasses