Potser volíeu: descordà

Català

modifica
Oriental:  /dəsˈkɔr.də/
Occidental:  nord-occidental /desˈkɔr.ða/
valencià /desˈkɔɾ.ða/, /desˈkɔɾ.ðɔ/

descorda

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de descordar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb descordar.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: des·cor·da (3)

Català antic

modifica

descorda

  1. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present d'indicatiu de descordar
  2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de descordar