descordàreu

Potser volíeu: descordareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /dəs.kurˈda.ɾəw/
	balear /dəs.koɾˈða.ɾəw/, /dəs.kurˈða.ɾəw/
Occidental:	/des.koɾˈða.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

descordàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de descordar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb descordar.

Variants

• [2] descordeguéssou, descordéssiu, descordésseu, descordàssiu, descordàsseu

Miscel·lània

• Síl·labes: des·cor·dà·reu (4)

Català antic

Verb

descordàreu

1. segona persona plural (vós, vosaltres) del passat de descordar
2. segona persona plural (vós, vosaltres) de l'imperfet de subjuntiu de descordar

Variants

• [1] descordàs, descordàrets
• [2] descordàssets, descordàsseu, descordàrets