descordàsseu

Català

Verb

descordàsseu

1. (valencià, balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb descordar.

Variants

• descordeguéssou, descordéssiu, descordésseu, descordàssiu, descordàreu

Miscel·lània

• Síl·labes: des·cor·dàs·seu (4)

Català antic

Verb

descordàsseu

1. segona persona plural (vós, vosaltres) de l'imperfet de subjuntiu de descordar

Variants

• descordàssets, descordàrets, descordàreu