descordara

Potser volíeu: descordarà

Català

Verb

descordara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb descordar.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb descordar.

Variants

• [1] descordessi, descordessa, descordeguessa, descordés, descordàs
• [2] descordessi, descordegués, descordés, descordàs

Miscel·lània

• Síl·labes: des·cor·da·ra (4)

Català antic

Verb

descordara

1. primera persona singular (io, yo, jo) de l'imperfet de subjuntiu de descordar
2. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperfet de subjuntiu de descordar

Variants

• [1] descordàs
• [2] descordàs