descrostàreu

Potser volíeu: descrostareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /dəs.kɾusˈta.ɾəw/
	balear /dəs.kɾosˈta.ɾəw/, /dəs.kɾusˈta.ɾəw/
Occidental:	/des.kɾosˈta.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

descrostàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de descrostar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb descrostar.

Variants

• [2] descrostéssiu, descrostésseu, descrostàssiu, descrostàsseu

Miscel·lània

• Síl·labes: des·cros·tà·reu (4)