desencole

Català

Verb

desencole

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de desencolar.
2. (occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb desencolar.
3. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb desencolar.
4. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb desencolar.

Variants

• [1] desencolo, desencoli
• [2] desencoli
• [3] desencoli
• [4] desencoli

Miscel·lània

• Síl·labes: des·en·co·le (4)