desencordàsseu

Català

Verb

desencordàsseu

1. (valencià, balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb desencordar.

Variants

• desencordéssiu, desencordésseu, desencordàssiu, desencordàreu

Miscel·lània

• Síl·labes: des·en·cor·dàs·seu (5)