desencordar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /də.zəŋ.kurˈda/
	balear /də.zəŋ.koɾˈða/, /də.zəŋ.kurˈða/
Occidental:	nord-occidental /de.zeŋ.korˈða/
	valencià /de.zeŋ.koɾˈðaɾ/, /de.zeŋ.koɾˈða/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: desencordà
• Etimologia: Del prefix des- i encordar.

Verb

desencordar trans.

1. Deixar d’estar encordat, desfer l’encordada.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	desencordar			haver desencordat
gerundi	desencordant			havent desencordat
participi	desencordat, desencordada, desencordats, desencordades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	desencordo	desencordes	desencorda	desencordem	desencordeu	desencorden
	desencorde						val
	desencordi						sept
	desencord			desencordam	desencordau		bal
imperfet	desencordava	desencordaves	desencordava	desencordàvem	desencordàveu	desencordaven
passat simple	desencordí	desencordares	desencordà	desencordàrem	desencordàreu	desencordaren
futur	desencordaré	desencordaràs	desencordarà	desencordarem	desencordareu	desencordaran
condicional	desencordaria	desencordaries	desencordaria	desencordaríem	desencordaríeu	desencordarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	desencordi	desencordis	desencordi	desencordem	desencordeu	desencordin
	desencorde	desencordes	desencorde			desencorden	occ, bal
imperfet	desencordés	desencordessis	desencordés	desencordéssim	desencordéssiu	desencordessin
		desencordesses		desencordéssem	desencordésseu	desencordessen
	desencordàs	desencordassis	desencordàs	desencordàssim	desencordàssiu	desencordassin	bal
		desencordasses		desencordàssem	desencordàsseu	desencordassen	val, bal (1)
	desencordara	desencordares	desencordara	desencordàrem	desencordàreu	desencordaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	desencorda	desencordi	desencordem	desencordeu	desencordin
	–				desencordau		bal
	–		desencorde			desencorden	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... desencordat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... desencordar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... desencordat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... desencordat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... desencordat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... desencordat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... desencordar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... desencordat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... desencordat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... desencordat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: desencordo, desencorda, desencordem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Traduccions

Traduccions

• Anglès: unrope ^(en)
• Castellà: desencordar ^(es)
• Francès: décorder ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: des·en·cor·dar (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot